El Centre Cultural Excursionista LA VALL DE SEGÓ, va nàixer en la tardor de l’any 2002, per les inquietuds d'una gent amant de la natura, interessada a fer activitats els cap de setmana diferents a les quotidianes (senderisme, trecking, esquí, barranquisme, escalada,etc.), es a dir, disposar d’una alternativa per a conéixer més a prop els nostres pobles i el seu entorn.
Els projectes de futur en els que treballa el Centre C. Excursionista LA VALL DE SEGÓ, són els següents:
-repoblació i reforestació de les muntanyes de la Vall de Segó.
-conservació dels senders.
-construcció d'un rocòdrom.
-establiment de rutes, per a realitzar-les tots els anys i convertir-les en tradicionals.
-eixides els caps de setmana a la muntanya i ampliació de la participació amb més gent i amb altres centres.
Cal destacar que som el primer centre esportiu d'aquestes característiques que s'ha creat a La Vall de Segó, aglutinant a gent de tots els pobles de Les Valls així com a gent de Sagunt, Almenara, etc.
El Centre col.labora activament amb els distints ajuntaments de la comarca en la realització de marxes a Peu i en el dia de l'arbre. Cal destacar les marxes anuals:
-Pujada nocturna a la Creu.
-Ruta dels Aljubs a Quart de les Valls
-Cursa-marxa solidaria a Quart de les Valls.
-Pel voltant del Terme a Faura
-Sender de la Rodana a Faura, que compta amb la participació d’un gran nombre de xiquets.
També formem part de la Coordinadora Marxa a peu al Camp de Morvedre.
INFORMACIÓ
LOCALITZACIÓ -La Vall de Segó-
Al nord de la província de València, en els límits del Camp de Morvedre, s’escampa la Vall de Segó, una xicoteta microcomarca de tan sols vint-i-quatre quilòmetres quadrats.
A l’amfiteatre natural de la Vall de Segó s’assenten cinc pobles: Faura, Benifairó de les Valls, Quartell, Quart de les Valls i Benavites. Pobles de gran valor natural, històric, artístic i cultural on la seua població ha sabut mantindre i conservar la tradició i el respecte al seu entorn i al seu patrimoni.
Les fèrtils terres de la vall són tancades a ponent pel contrafort meridional de la serra d’Espadà, formant una espècie d’arc, obert al llevant, a la mar Mediterrània, i constituït per un conjunt de muntanyes i pujols de naturalesa calcària, com les Covatelles, la Frontera, el Salt del Cavall, el Coronat, Vora-junta, La Creu, el Tabalet, Cuquello, La Lloma Llarga, el Molí de Vent, la Pedrera, La Rodana, L´Eixeve, el pic del Corbs, el Ferreret i algunes altres, totes elles d´escassa altura.
El territori es destina principalment al cultiu de tarongers. Les terres baixes son regades per les aigües de la Font de Quart que antigament movien molins d´aigua. Els darrers bancals de terra cap a la mar, en hivern transformats en xicotetes llacunes d´aigua de pluja, eren aprofitats en altres temps per al cultiu d’arròs, hui els llauradors esperen fins a la primavera i l’estiu per aprofitar la saó de la terra i sembrar hortalisses i melons. I, al final, la marjal, terra humida de gran valor ecològic que va a morir a la platja, tranquil.la i amb llargs arenars plens de sol.
(Text basat en la web elaborada pel C.P. Vicent Ferrer de Benavites)
A l’amfiteatre natural de la Vall de Segó s’assenten cinc pobles: Faura, Benifairó de les Valls, Quartell, Quart de les Valls i Benavites. Pobles de gran valor natural, històric, artístic i cultural on la seua població ha sabut mantindre i conservar la tradició i el respecte al seu entorn i al seu patrimoni.
Les fèrtils terres de la vall són tancades a ponent pel contrafort meridional de la serra d’Espadà, formant una espècie d’arc, obert al llevant, a la mar Mediterrània, i constituït per un conjunt de muntanyes i pujols de naturalesa calcària, com les Covatelles, la Frontera, el Salt del Cavall, el Coronat, Vora-junta, La Creu, el Tabalet, Cuquello, La Lloma Llarga, el Molí de Vent, la Pedrera, La Rodana, L´Eixeve, el pic del Corbs, el Ferreret i algunes altres, totes elles d´escassa altura.
El territori es destina principalment al cultiu de tarongers. Les terres baixes son regades per les aigües de la Font de Quart que antigament movien molins d´aigua. Els darrers bancals de terra cap a la mar, en hivern transformats en xicotetes llacunes d´aigua de pluja, eren aprofitats en altres temps per al cultiu d’arròs, hui els llauradors esperen fins a la primavera i l’estiu per aprofitar la saó de la terra i sembrar hortalisses i melons. I, al final, la marjal, terra humida de gran valor ecològic que va a morir a la platja, tranquil.la i amb llargs arenars plens de sol.
(Text basat en la web elaborada pel C.P. Vicent Ferrer de Benavites)
COM ARRIBAR -La Vall de Segó-
Des de València per la V-21 o A-7 direcció Castelló, eixida Faura.
Des de Castelló per la N-340 o CV-10 direcció València, eixida Faura.
Des de Terol autovia A-23 Sagunt-Somport, eixida Torres Torres, enllaçant amb la CV-320 direcció Quart de les Valls.
Des de Castelló per la N-340 o CV-10 direcció València, eixida Faura.
Des de Terol autovia A-23 Sagunt-Somport, eixida Torres Torres, enllaçant amb la CV-320 direcció Quart de les Valls.
LLOCS D´INTERÉS -La Vall de Segó-
-BENAVITES: Torre Medieval (s. XV, XVI) declarada monument nacional. Palau (s. XVIII), actual ajuntament. Església parroquial finalitzada el 1651. Església de Benicalap. (Informació – Ajuntament: 96 263 66 52).
-BENIFAIRÓ DE LES VALLS: Església (s. XVIII). Casa-museu de Lluís Guarner. Restes del palau de l’Embaixador Vives. Ermita de la Verge del Bon Succés. (Inf. – Aj.: 96 260 09 37).
-FAURA: Palau Senyorial dels Comtes de Faura. Església (s. XVI). Ermita dedicada a Santa Bàrbara. (Inf. – Aj.: 96 260 00 04).
-QUART DE LES VALLS: La Font. Antiga església parroquial (s. XVII), actual casa de cultura. Església (s. XVIII). Ermita dedicada al Crist de l’Agonia. Molí de Vent (s. XVIII). (Inf. – Aj.: 96 260 03 05).
-QUARTELL: Església parroquial finalitzada el 1669. Palau senyorial. Molí d´aigua (s.XVIII). (Inf. – Aj.: 96 263 62 01).
-BENIFAIRÓ DE LES VALLS: Església (s. XVIII). Casa-museu de Lluís Guarner. Restes del palau de l’Embaixador Vives. Ermita de la Verge del Bon Succés. (Inf. – Aj.: 96 260 09 37).
-FAURA: Palau Senyorial dels Comtes de Faura. Església (s. XVI). Ermita dedicada a Santa Bàrbara. (Inf. – Aj.: 96 260 00 04).
-QUART DE LES VALLS: La Font. Antiga església parroquial (s. XVII), actual casa de cultura. Església (s. XVIII). Ermita dedicada al Crist de l’Agonia. Molí de Vent (s. XVIII). (Inf. – Aj.: 96 260 03 05).
-QUARTELL: Església parroquial finalitzada el 1669. Palau senyorial. Molí d´aigua (s.XVIII). (Inf. – Aj.: 96 263 62 01).
JACIMENTS ARQUEOLÒGICS Y SANTUARI IBERORROMA
-JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DE LA VALL DE SEGÓ
-SANTUARI IBERORROMA dedicat al cult de Liber Pater. Es troba la muntanya de la Frontera per on transcorre el sender de xicotet recorregut de la Vall de Segó. (Tesis de María Rosario Nicolau Vives)
-SANTUARI IBERORROMA dedicat al cult de Liber Pater. Es troba la muntanya de la Frontera per on transcorre el sender de xicotet recorregut de la Vall de Segó. (Tesis de María Rosario Nicolau Vives)
LA TOPONÍMIA DE LA VALL DE SEGÓ
TOPONÍMIA DE LA VALL DE SEGÓ
UNA APROXIMACIÓ ETIMOLÒGICA I SEMÀNTICA.
Autor: Josep Ribera i Condomina.
Publicació: BRAÇAL. Núm. 21-22 2000